miércoles, 18 de junio de 2008

Operación... burka

Mido 1,60 m. y peso hfiosd quilos.
Ya estamos en junio. Las revistas y la televisión no hacen más que recordarnos que el momento de ir a la playa se acerca. Cuando llega el verano, echo tanto de menos el invierno: los jerseys de cuello alto, las chaquetas, las bufandas, los ponchos... Cuando hace frío es más fácil disimular las imperfecciones.
Operación bikini, le llaman. Para mí, creo que es más acertado denominarlo Operación Burka... Reconozco que siempre he sido una chica de complejos, aunque en verano éstos aumentan. También debo decir que no hago mucho para mejorar lo que hay. Tal vez si tuviera un dietista/cocinero cada día en casa, o un personal training que me machacara 5 horas al día o el suficiente dinero para pasar por el quirófano..., pues quien sabe. Tal vez sería como estas sex-symbols:

Britney Spears


La princesa del Popada...







Paulina Rubio


Ni una sola palabra...











Elsa Pataky


Al salir del quirófano...








o Christina Aguilera...


You are beautiful... and dirty











Pero por suerte o por desgracia, creo que soy más como...
Jennifer Love Hewitt... (salvando las diferencias, claro).


Entre caderas...








En fin, me voy a comer un trozo de apio y tres tomates... Quién sabe si este fin de semana me tocará pasar por la arena...

miércoles, 11 de junio de 2008

Les iaies (una espècie a part...)

No us heu fixat mai en les converses de les iaies? Ja sé que és de mala educació escoltar converses alienes, però és que aquestes no es poden omitir. Pareu atenció al do de paraula de les àvies que tenia sentades al costat en una cafeteria:

- Avui només prendré un cafè amb llet.
- I això? Que el metge t'ha dit que has de fer bondat?
- No; al metge hi vaig la setmana que ve. El que passa és que avui he dinat molt. He quedat amb la meva filla gran per anar a una presentació de no sé què i després m'ha convidat a dinar.
- Nena, quina sort. A mi em costa una barbàrie veure els meus nens. I què tal la presentació aquesta?
- No ho he entès gaire, la veritat. L'home semblava que desenrotllava bé el tema però no entenia pas de què parlava. A vegades semblava que se n'anava una mica pel detergent i jo ja estava molt cansada. Tinc tots els musclus dolorits i per arribar on feien aquest acte has de fer molts de jeroglífics. Està ben amagat!
- I hi havia molta gent, doncs?
- Dona, no gaire. I millor, tu! Així hem tingut més aperitiu d'aquest..., com en diuen... pictionari per nosaltres.
- I després del pica-pica encara heu anat a dinar?
- Sí, perquè la Dolors (he suposat que era la filla gran) tenia molta gana. I primer volia anar a un veterinari d'aquests on no hi cuinen res de carn. Saps quins vull dir?
- Sí, sí. Una amiga de la meva néta n'és de veterinaria. Segur que li falten moltes proteïnes.
- Però al final hem decidit anar a un resturant on podies triar un menut o un plat convidat. I clar, el menut és molt complet.
- I el servei què tal era? Perquè últimament a les notícies de la tele 3 diuen que és molt difícil trobar personal...
- Ui, molt bé. El cambrer era gall, però molt simpàtic. La veritat és que tots els galls ho són de simpàtics, eh? Mira en Jesús Vázquez!
- Quin home més desaprofitat...
(aquí ja començava a "xinglotejar" de tan aguantar el riure)
- Ai, sí...
- En fi, anem cap a missa? Ja deu ser a punt de començar.
- Sí, anem. Però si a l'entrada de l'església hi han aquells que demanen llimona o monedes per trucar des de la gavina telefònica no els hi donis, eh? Que segur que ens enganyen i només ho volen per droga.
- Ai, ai..., si és que com està el jovent, eh?
- Apa, recull que marxem i encara hem de pagar.

I llavors m'han deixat rient sola i pensant que aquest diàleg bé podria servir per alguna sèrie de televisió i que les iaies... són una espècie en perill d'extinció.

martes, 10 de junio de 2008

Igualtat, sí. Gilipollades, no cal.

Aquesta dona (Bibiana Aido per qui no la conegui) en sí , ja em fa ràbia. Però que a sobre sigui la ministra d'igualtat... encara més. Per començar, que hi hagi d'haver un càrrec per això ja és molt, molt trist. És com el fet que existeixi un dia dedicat a la dona treballadora. Realment són coses que em toquen els collons (perdó, els ovaris).
El problema, però, és que a sobre és (amb tot el respecte, eh?) TONTA. Com pots dir "a los miembros y miembras de la comisión"??? Evidentment, els membres (homes i dones) de la RAE ja se li han tirat a sobre (per igual).
Kit Kat: estic "veient" OT i fins i tot en Jesús Vázquez ha fet al·lusió a aquest tema ("jóvenes y jóvenas que nos estáis viendo... ahora que está de moda esto de decirlo todo en masculino y femenino").
En fi, que sentint aquest especímen creat segurament per algú molt, molt cruel, una preferiria tenir un clítoris més desenvolupat.

Igualtat SÍ en: salaris, oportunitats laborals, tracte professional (perquè moltes vegades encara se'ns tracta de fleumes), sexe (comportar-se com un home no ha de ser sinònim de pelandrusca), etc.
Gilipollades que no calen: fer el femení de mots que amb una sola forma ja ens engloben a tots, penes judicials més baixes (a mateix delicte, mateix càstig), etc. (Possiblement me'n deixi moltes de gilipollades; per tant si algú en sap més que les digui si us plau).

Apa, ja m'he desfogat! Ara un polvet i a dormir...
Bona nit!

¡Illa, illa, illa...

...Villa Maravilla!
Sí, Espanya ha guanyat 4-1 a la selecció russa. Però no us penseu que això em fa feliç. La veritat és que em deixa força igual. Però bé, la qüestió no és aquesta.
Avui m'he adonat que els Expedients X existeixen i que la sèrie Entre Fantasmas no és ficció. M'explicaré:
Durant el partit, tots els aficionats cridaven el nom de David Villa, el gran protagonista del partit gràcies als seus 3 primers gols (l'últim ha estat obra del català Cesc Fàbregues) del matx. Aquest noi s'ha convertit, en 90 minuts, en el nou ídol de la nació espanyola. Tots els telenotícies ibèrics en parlaven. I llavors ha estat quan el meu xicot m'ha comentat...: "i ara no diuen res d'en Raúl, eh?"
Collons! Com no hi havia caigut abans?! En Villa, realment no és en Villa! A veure, quin número porta a la samarreta? El 7!! El gran número del capità dels capitans! La cosa és clara: l'ànima de Raúl ha invadit el cos físic de Villa i heus ací la genialitat del jugador del València. Si no és així, no s'explica. El que més em preocupa, però, és que tot Espanya ho deuria saber i per això no han comentat res del madridista (tan que criticaven que no el cridessin a files) i és que, els espanyols sabien que d'una manera o altre, el seu gran Déu seria present a la Eurocopa.
I jo que pensava que tots eren uns hipòcrites... Pobra de mi! Que trist és ser tan tonteta i normal i no veure més enllà... Ells sí que en són de llestos (i anormals)!









(perdoneu la qualitat de la fotografia, però ja sabeu el difícil que és captar els fantasmes)


viernes, 6 de junio de 2008

No te acostarás...

...sin saber una cosa más.
La gran mayoría de todos nosotros conoce los típicos juegos de palabras que se hacen con los nombres propios o las adivinanzas de cuando eres pequeño. Pongamos algunos ejemplos para entenderlo mejor:
- Entre el clavel blanco y la rosa roja, su majestad escoja. / Entre el clavel blanco y la rosa roja, su majestad es coja. (Quevedo)
- Si yo lo quito y ella lo caza / Sí, yo loquito y ella locaza.
- Espejo de lo que somos. / Espe jode lo que somos (lema de la campaña de la Comunidad de Madrid, con Esperanza Aguirre al mando... ¿Cuál es el lema bueno?)
- Blanca por dentro, verde por fuera, si quieres que te lo diga, espera (La pera)
- Oro parece, plata no es (El plátano)

U otra forma de hacer estos juegos es con los nombres artísticos de los posibles actores/actrices porno:
Alejo Dido Miano / Ale, jodido mi ano (Estrella porno gay)
Benito Camela / Ven y tócamela
Paco Jones / Pa'cojones
Penélope Zones Rosados / (Pene - lo) Pezones rosados
Maite Torras / (Mai) Tetorras
Eva Ginahonda / (E) Vagina Honda
Etc., etc., etc.

Pues bien, ¿alguien sabe como se llama este juego de palabras (tan utilizado por todos) que, basándose en la homonimia, la paronimia o la polisemia, consiste en modificar el significado de una palabra o frase agrupando de distinta forma sus sílabas? ¿No? Pues apuntad...

CALAMBUR


¿Alguien se apunta a "calamburear"?

jueves, 5 de junio de 2008

El sexe...

mou el món. Tots ho sabem i crec que en som conscients.
És per aquest motiu que penso que algunes frases fetes molt populars haurien de començar a evolucionar i estar al dia... Potser ara us sorprenguin i no us sonin bé, però si les coses van com han d'anar... la nostra descendència no coneixerà els originals. Els sabeu vosaltres?

1. No por mucho madrugar, follarás más temprano.
2. En boca cerrada no entran pollas.
3. La ocasión hace al putón.
4. Ojos que no ven, cuernos que le ponen.
5. Que me quiten lo follao.
6. Al mal tiempo, buena paja.
7. Hombre adulador, poco follador.

En fi..., que una sempre està pensant en l'únic.



miércoles, 4 de junio de 2008

Finalmente...

Evento: Concierto TOM WAITS
Día: 14 de julio de 2008 (lunes!)
Hora: 21.30h
Lugar: Auditori del Forum, Barcelona (entradas agotadas en la ciudad del amour...)
Entradas reservadas...: SÍÍÍÍ!!!!!
Ya ta hecho....















P.D.- París tendrá que esperar a... Septiembre..., ¿tal vez?