28 ABRIL...

En el día más importante para la humanidad tuvieron lugar estos...

ACONTECIMIENTOS

1484 - Pedro de Vera conquista la isla de Gran Canaria.

1686 - Publicación del primer volumen de los "Principia" de Isaac Newton.

1832 - Se sustituye en España la horca por el garrote vil como instrumento de ejecuciones.

1887 - Se realiza en Francia la primera carrera de automóviles de la historia.

1902 - Fundación del Manchester United FC, de Manchester, Inglaterra.

- Se inagura el metro de Moscú, con un recorrido de 82 kilómetros.

1945: - Benito Mussolini y su amante, Clara Petacci, son ejecutados en Dongo, localidad del norte de Italia.

- Hitler se casa en Berlín con Eva Braun.

1969 - Dimisión de De Gaulle como presidente de Francia.

1977 - En España son legalizados los sindicatos de UGT, USO y CC.OO.

1981 - Aprobación definitiva y promulgación del Estatuto de Autonomía de Galicia.

2003 - La empresa Apple abre la tienda de música iTunes Store, vendiendo 1 millón de canciones en su primera semana.

NACIMIENTOS

1442: Eduardo IV, rey de Inglaterra (1461-1470; 1471-1483).

1777: José Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo, militar español.

1889: António de Oliveira Salazar, dictador portugués.

1908: Oskar Schindler, empresario alemán y salvador de judíos.

1937: Saddam Hussein, dictador iraquí.

1942: Francisco Rico Manrique, filólogo español.

1950: Jay Leno, presentador de televisión estadounidense.

1974: Penélope Cruz, actriz española.

1981: Jessica Alba, actriz estadounidense.

1981: MARTA CAÑIGUERAL AYLLÓN, única.

1986: Keri Sable, actriz porno estadounidense.

OTROS

2000: Muere Antonio Buero Vallejo, dramaturgo y académico español.

Día 28 de abril de cada año, Día de la Seguridad y Salud en el Trabajo

Fuente: Wikipedia (Bueno, yo aún no aparezco... pero tiempo al tiempo)

Justícia? Millor la Llei de Murphy!

La majoria dels posts que faig són en to irónic o humorístic. Però aquest cop és sobre una reflexió seria d'actualitat.
L'altre dia a les notícies van ensenyar imatges del arxius i/o oficines dels jutjats els treballadors dels quals estan en vaga. (Tothom té dret a vaga, que ningú pensi que estic dient el contrari). Hi havia milers d'expedients apilonats un sobre l'altre i deien que, un cop passada la vaga, posar-se al dia costaria aproximadament un any. La qüestió, per mi, és que tota aquella paperassa no era només administrativa, sinó que n'hi havia un munt de marcada amb el rètol "Causas con preso".
Ja sabem que la justícia no funciona amb la puntualitat de deuria. Mirem el cas, per exemple, de la nena Mari Luz. El seu pressumpte assassí havia d'estar cumplint condemna. Però per la mala gestió, comunicació i retards en la seva notificació i reclamació d'entrada penitenciària, aquest home estava en llibertat. Diferents condemnes per pederastia, una d'elles per abusos a la seva pròpia filla i també per falsificació de documentació i proves en aquest mateix cas.
La gravetat del cas (si és que n'hi pot haver més) és que quan es van produir (o no produir) aquests fets la vaga de funcionaris de justícia encara no havia començat.
Què passarà ara? Què passarà amb tots els protagonistes dels expedients etiquetats amb "Causas con presos". Potser fa un any que els van condemnar; la justícia tarda, posem sis mesos, en executar les penes i, ara amb la vaga (que té serveis mínims però com sempre insuficients i ja porta una temporada activa) es tardarà un any a posar-ho tot en ordre. Dos anys i mig més de llibertat per una persona que potser també ha estat condemnada per pederastia, maltractaments, homicidi o assassinat... Dubto molt que el pensament dels imputats sigui el de "no reincidiré tot i que no estigui empresonat". Quant més temps passa, abans t'oblides de les conseqüències. Esperem que no hi hagi més víctimes de cap més tipus, però menys de les que pateixen en mans d'agressors que, per llei i legítimament, no haurien d'estar al carrer.
No vull que sembli que culpo als funcionàris en vaga de tots els successos. Simplement, jo potser tindria mala conciència...

P.D.- És escriure aquest post i s'acaba la vaga... Si és que la Llei de Murphy és la Llei de Murphy i aquesta no hi Déu que la modifiqui.

La pregunta del milió...

Per què homes i dones som diferents?

En el post de febrer "Me cago en...", ja vaig parlar de l'origen del problema o peculiaritat de les dones en les seves relacions sentimentals: els contes infantils.
Ara doncs, ha arrivat l'hora de parlar dels homes. Per què es comporten com es comporten? D'on venen aquestes pautes de conducta? En el seu cas, evidentment, no prové dels contes de fades; no.., a ells els han enganyat amb les pel·lícules porno.
Heus ací algunes fal·làcies (que no felacions) que els molt innocents s'han cregut:
1. Les dones sempre, SEMPRE, porten sabates de taló: quan van a treballar, quan arriben a casa, quan netegen, quan han de fer endreça, quan s'en van al llit... Mai les veuràs amb espardenyes, o bambes; sempre estan com a mínim 5 cm. per sobre...
2. Quan la dona arriba a casa, el primer que fa és posar-se un picardies semi transparent (evidentment amb les seves sabates de taló). No importa l'hora que sigui, ni si ha de rebre la visita de la veïna que, per variar, s'ha quedat sense sucre o el comercial que ve a fer-te la demostració del miracle de la Lady Vaporetto. Mai, mai tindran un pijama de felpa a l'armari.
3. No importa l'hora, ni el lloc: nosaltres sempre anem calentes i estem disposades a fotre un kiki quan sigui. És igual si t'has passat 10 hores treballant a la feina, 3 enllestint la casa, 1 i 1/2 preparant el sopar i 30 minuts recollint-ho tot. És en aquest moment, quan rentes els plats, quan et ve més de gust que la teva parella et magregi. Res de relaxar-te al sofà, sense fer res, ni pensar i deixar-te portar per la tele basura. Després d'un dia esgotador, l'únic que vols és convertir-te en la Jenna Jameson particular de casa.
4. Les tetes que veuen a la pantalla no són reals. Per començar, la silicona és la que desafia la llei de la gravetat i, segon, els mugrons són parts sensibles que no es poden recargolar a la lleugera.
5. Dos minuts de cunilingus no compensen els vint de felació.
6. No cal fer tot el Kamasutra en un sol polvo. Potser hi estareu 3 hores, però a la segona ella ja voldrà parar.
7. Si fóssim contorsionistes, treballaríem al Circ du Soleil.
8. Totes esperen amb candeletes i un somriure d'orella a orella que la seva parella li proporcioni la crema hidratant per el seu tractament facial.
9. Els trios sempre són 2 femelles i un mascle. Qualsevol altre combinació és pura perversió.
10. No tots els forats són agradables de tapar.
11. A nosaltres ens és igual fotre un polvo amb un tio baixet, calb i pelut.
12. Depil·lació? Les dones ja neixen sense pèl.
13. Els orgasmes escandalosos que poden recordar la matança del porc... no són fingits.
14. La celulitis és la inflamació de la cèl·lula mitocondrial de Lucy (primer homínid primitiu descobert).
15. Les dones sempre estan disposades a posar-se al servei dels agents policials per a què els hi retirin una multa, als jefes per aconseguir un augment de sou, als operaris d'electrodomèstics per què els hi rebaixin la tarifa de mà d'obra o a qui sigui per aconseguir el que volen. En definitiva, que som totes unes pilinguis...

I ara, només queda contraposar el contes infantils i les pel·lícules porno per entendre perquè homes i dones són diferents.

Tothom coneix els oculistes?

Perquè al llarg dels gairebé 27 anys que tinc, la gent m'ha dit que m'assemblava a:

1. Ariadna GilQuan les dues portavem el cabell curt. Tot i que aquest període de temps abarca dels 10 als 23 anys... i ella sempre ha estat més alta i prima que jo (que no vol dir millor!)...

2. Fairuza Balk

A l'institut, quan vaig passar l'època "fosca"...
Vestimenta negra, ulls negres, "niña mala" d'aspecte (perquè sempre he estat molt bona...) i aquest estil. Tothom que havia vist Jóvenes y Brujas em deia que érem clavades... Algun encanteri (o malefici) deuria desprendre la pel·lícula...

3. Kate Beckinsale

Realment, deien que m'hi assemblava quan va protagonitzar La Tabla de Flandes, però aquesta foto m'agrada més (ja que n'haig de posar una...).
Corrien els anys 90, cap a mitjans de la dècada: carona angelical sense cap tipus de maquillatge, pentinat de cabell curt tipus "casc"...
En fi, qui hagi vist la pel·lícula i em conegués durant aquells anys segur que us diu que érem igualetes...

4. Maribel Verdú

Deixar-me el cabell llarg em va convertir en una noia Almodóvar... (entre altres).
No hi tinc gaire res a dir...

5. Natalia Verbeke

A la meva mare a vegades se li'n va la pilota...

6. Jennifer Love Hewitt

Una altra anada d'olla de la Mama. Segons diu, m'hi retiro quan ambdues portem el cabell recullit... La qüestió és que jo també estic molts cops Entre Fantasmas...

Finalment, haig de dir que totes aquestes "xatis" ja m'estan bé... Les nenes no estan gens malament...
El problema és que no faig més que preguntar-me si tothom sap que existeixen els oculistes?

T.G.I Friday

Gràcies a Déu! És divendres.

Sabeu que hi ha un restaurant a Estats Units que es diu així? No n'estic segura, però crec que en un dels meus viatges "al país de les oportunitats" hi vaig anar. És tipus Downtown de Girona (hamburgueses, patates fregides, etc.) En fi, el típic local americà de menjar americà.
No és que hi tingui gaire res a dir, però com que ja estic una mica cansada i espero amb candeletes marxar cap a casa i estar dos dies sense fotre ni brot..., doncs he pensat que en aquest moment no hi havia cap frase millor que aquesta (i a més a més amb la curiositat que hi hagi un restaurant que es digui així).

Apa, bon cap de setmana a tothom!!

http://www.fridays.com

Kdm o quedem?

Hi havia un anunci que deia: "¿te acuerdas de cuando llamabas a una casa y no a una persona?"
L'època del mòbil començava a fer furor. Tothom en tenia un i sempre estaves connectat amb el món. La gent es comunicava mitjançant sms; primer personalitzats, després, "seleccionando todos". La fal·lera dels emails també va tenir la seva època daurada. Era més barat que un missatge i no parlem ja d'una trucada. El funcionament és semblant al dels mòbils: primer n'escrivies un de personal i més tard utilitzaves l'opció "escribir correo a todos los contactos".
La qüestió és que ara sembla que tot això ja ha passat de moda. La gent està més enfeinada (com a mínim la de la meva generació), més estressada, encaminant la seva vida cap a un futur més estable i, en definitiva, intentant madurar encara que algú s'hi resisteixi...
Últimament, m'assabento de les novetats dels meus amics a través dels seus blogs, fotologs o myspace's. Abans els podia trucar o enviar un missatge cada dia..., cada dos, cada setmana, cada quinze dies... Però ara, moltes vegades es donen senyals de vida en directe un cop al mes.
El més curiós, però, és que quan parles amb algú ja no hi ha gaires novetats perquè les has llegit al seu diari online. Com a molt en pots tenir o donar més detalls, però no gaire més. De totes maneres, també és possible que tinguis la sort que, just el dia que truques, ha passat quelcom nou i pots ser la primera persona en tenir la notícia en primícia.
Deien que els xats i els foros estaven matant les relacions interpersonals dels joves que pugen; que aquests començaven a tenir problemes per relacionar-se amb altra gent cara a cara, per conèixer persones en àmbits tradicionals (sóc força repròpia a utilitzar la paraula normal). Però ara, la pregunta que potser ens hem de fer és: serem capaços de mantenir les relacions personals que manteníem fins ara o ho deixarem tot en mans de la tecnologia? Seguirem anant a sopar o dinar amb els amics o ho farem cadascú a casa seva connectats per videoconferència?
Sigui com sigui (i estic exagerant moltíssim la situació, per si algú no se n'havia adonat), si la dèria d'escriure diaris públics continua, com a mínim hi ha la possibilitat que la creativitat i la manera d'escriure amb totes les lletres (sense els mètodes abreujats dels sms) que s'estaven perdent i que a tants preocupava finalment revifi i obtingui la salvació...
Alabats sien els blogs!

Qui m'ho havia de dir...

...Jo que sóc de lletres, de tota la vida; que he estudiat durant 5 anys una carrera humanística, que en ma vida m'he preocupat pels números...
Qui m'havia de dir que algun dia buscaria desesperadament programes com el Contaplus, Facturaplus i altres d'aquest estil. Quantes voltes dóna la vida, oi?
No, si ja m'ho deia el meu pare... "a mi em feia il·lusió que estudiessis empresarials". Doncs mira, no he fet la carrera... però ara em tocarà aprendre. Sort que puc comptar amb el millor mestre del món per tots els dubtes que em puguin sorgir (i que sorgiran, evidentment). El més bo de tot és que, buscant per Internet, he descobert nous programes que ni ell coneixia.
I jo que al començar la universitat pensava que els números només em servirien per comptar versos i fer les mitjanes de les notes... Mare de Déu!
D'altra banda, informar a tothom que l'últim membre de la "meva" societat empresarial ja s'ha incorporat a les oficines.
Així que, a partir d'ara, anar a treballar ja no es podrà considerar o tractar com simples jugades de Monopoly..., ara ja hem entrat a la crua realitat laboral.
Guanyar-nos el pa, ja només depèn de nosaltres.