Les iaies - 2a entrega

Extractes de converses basats en fets reals:

Ex. 1:
- Avui he anat a plaça a comprar carbassons... Però al final no n'he comprat perquè estaven una mica místics i no m'agradaven

Ex. 2:
- El fricandó es diu així pel tipus de carn o per la manera de fer-lo?
- Per la manera de fer-lo..: tothom el fa diferent.

Ex. 3:
- I la nevera nova que t'has comprat.., és d'aquelles que no fa gel?
- Sí, sí... és una nevera microsoft

Això costarà molt de superar... Jajajaja!!!

(Per qui no hagi llegit la 1a entrega, aquí teniu el link: http://tonagirona.blogspot.com/2008/06/les-iaies-una-espcie-part.html)

Dulce Recochineo...

¿Qué mejor que una poesía para burlarte de esa persona que no soportas?
Y ahora, en estos días en que la estupidez del hombre se pone de manifiesto gratuitamente, nada mejor que estos versos que me van como anillo al dedo...
Lástima que tenga que copiarlos de un maestro y no tenga la suficiente inspiración (todavía) para crear yo unos...

Grande Quevedo, grande...

Érase un hombre a una nariz pegado.
Érase una nariz superlativa.
Érase una alquitara medio viva.
Érase un peje espada mal barbado. Era un reloj de sol mal encarado.
Érase un elefante boca arriba.
Érase una nariz sayón y escriba.
Un Ovidio Nasón mal narigado. Érase el espolón de una galera.
Érase una pirámide de Egipto.
Los doce tribus de narices era.
Érase un naricísimo infinito,
Frisón archinariz, caratulera,
sabañón garrafal morado y frito.

HOYGAN

Gracias a Guerra he descubierto esta web.
Tremendo lo que puedes llegar a leer. ¡Ver para creer señores..! Y para los filólogos, fieles amantes de la lengua..., ya ni os cuento.
Lo mejor del caso es que hoy he encontrado esta pregunta en Yahoo!

Ha donde ba todo lo que elimino i despues lo vaseo de la papeleria de resiclaje?

Cuando he reaccionado, he deseado con todas mis fuerzas que algún fan de Hoygan fuera el autor de tal obra maestra...
Si Los crímenes de Oxford fue un éxito, ¿por qué no va a serlo Los crímenes de la RAE?
A ver, habitantes y habitantas del mundo, ¿alguien tiene algo que decir al respecto?

Operación... burka

Mido 1,60 m. y peso hfiosd quilos.

Ya estamos en junio. Las revistas y la televisión no hacen más que recordarnos que el momento de ir a la playa se acerca. Cuando llega el verano, echo tanto de menos el invierno: los jerseys de cuello alto, las chaquetas, las bufandas, los ponchos... Cuando hace frío es más fácil disimular las imperfecciones.
Operación bikini, le llaman. Para mí, creo que es más acertado denominarlo Operación Burka... Reconozco que siempre he sido una chica de complejos, aunque en verano éstos aumentan. También debo decir que no hago mucho para mejorar lo que hay. Tal vez si tuviera un dietista/cocinero cada día en casa, o un personal training que me machacara 5 horas al día o el suficiente dinero para pasar por el quirófano..., pues quien sabe. Tal vez sería como estas sex-symbols:

Britney Spears


La princesa del Popada...







Paulina Rubio


Ni una sola palabra...











Elsa Pataky


Al salir del quirófano...








o Christina Aguilera...


You are beautiful... and dirty











Pero por suerte o por desgracia, creo que soy más como...
Jennifer Love Hewitt... (salvando las diferencias, claro).


Entre caderas...








En fin, me voy a comer un trozo de apio y tres tomates... Quién sabe si este fin de semana me tocará pasar por la arena...

Les iaies (una espècie a part...)

No us heu fixat mai en les converses de les iaies? Ja sé que és de mala educació escoltar converses alienes, però és que aquestes no es poden omitir. Pareu atenció al do de paraula de les àvies que tenia sentades al costat en una cafeteria:

- Avui només prendré un cafè amb llet.
- I això? Que el metge t'ha dit que has de fer bondat?
- No; al metge hi vaig la setmana que ve. El que passa és que avui he dinat molt. He quedat amb la meva filla gran per anar a una presentació de no sé què i després m'ha convidat a dinar.
- Nena, quina sort. A mi em costa una barbàrie veure els meus nens. I què tal la presentació aquesta?
- No ho he entès gaire, la veritat. L'home semblava que desenrotllava bé el tema però no entenia pas de què parlava. A vegades semblava que se n'anava una mica pel detergent i jo ja estava molt cansada. Tinc tots els musclus dolorits i per arribar on feien aquest acte has de fer molts de jeroglífics. Està ben amagat!
- I hi havia molta gent, doncs?
- Dona, no gaire. I millor, tu! Així hem tingut més aperitiu d'aquest..., com en diuen... pictionari per nosaltres.
- I després del pica-pica encara heu anat a dinar?
- Sí, perquè la Dolors (he suposat que era la filla gran) tenia molta gana. I primer volia anar a un veterinari d'aquests on no hi cuinen res de carn. Saps quins vull dir?
- Sí, sí. Una amiga de la meva néta n'és de veterinaria. Segur que li falten moltes proteïnes.
- Però al final hem decidit anar a un resturant on podies triar un menut o un plat convidat. I clar, el menut és molt complet.
- I el servei què tal era? Perquè últimament a les notícies de la tele 3 diuen que és molt difícil trobar personal...
- Ui, molt bé. El cambrer era gall, però molt simpàtic. La veritat és que tots els galls ho són de simpàtics, eh? Mira en Jesús Vázquez!
- Quin home més desaprofitat...
(aquí ja començava a "xinglotejar" de tan aguantar el riure)
- Ai, sí...
- En fi, anem cap a missa? Ja deu ser a punt de començar.
- Sí, anem. Però si a l'entrada de l'església hi han aquells que demanen llimona o monedes per trucar des de la gavina telefònica no els hi donis, eh? Que segur que ens enganyen i només ho volen per droga.
- Ai, ai..., si és que com està el jovent, eh?
- Apa, recull que marxem i encara hem de pagar.

I llavors m'han deixat rient sola i pensant que aquest diàleg bé podria servir per alguna sèrie de televisió i que les iaies... són una espècie en perill d'extinció.

Igualtat, sí. Gilipollades, no cal.

Aquesta dona (Bibiana Aido per qui no la conegui) en sí , ja em fa ràbia. Però que a sobre sigui la ministra d'igualtat... encara més. Per començar, que hi hagi d'haver un càrrec per això ja és molt, molt trist. És com el fet que existeixi un dia dedicat a la dona treballadora. Realment són coses que em toquen els collons (perdó, els ovaris).
El problema, però, és que a sobre és (amb tot el respecte, eh?) TONTA. Com pots dir "a los miembros y miembras de la comisión"??? Evidentment, els membres (homes i dones) de la RAE ja se li han tirat a sobre (per igual).
Kit Kat: estic "veient" OT i fins i tot en Jesús Vázquez ha fet al·lusió a aquest tema ("jóvenes y jóvenas que nos estáis viendo... ahora que está de moda esto de decirlo todo en masculino y femenino").
En fi, que sentint aquest especímen creat segurament per algú molt, molt cruel, una preferiria tenir un clítoris més desenvolupat.

Igualtat SÍ en: salaris, oportunitats laborals, tracte professional (perquè moltes vegades encara se'ns tracta de fleumes), sexe (comportar-se com un home no ha de ser sinònim de pelandrusca), etc.
Gilipollades que no calen: fer el femení de mots que amb una sola forma ja ens engloben a tots, penes judicials més baixes (a mateix delicte, mateix càstig), etc. (Possiblement me'n deixi moltes de gilipollades; per tant si algú en sap més que les digui si us plau).

Apa, ja m'he desfogat! Ara un polvet i a dormir...
Bona nit!

¡Illa, illa, illa...

...Villa Maravilla!
Sí, Espanya ha guanyat 4-1 a la selecció russa. Però no us penseu que això em fa feliç. La veritat és que em deixa força igual. Però bé, la qüestió no és aquesta.
Avui m'he adonat que els Expedients X existeixen i que la sèrie Entre Fantasmas no és ficció. M'explicaré:
Durant el partit, tots els aficionats cridaven el nom de David Villa, el gran protagonista del partit gràcies als seus 3 primers gols (l'últim ha estat obra del català Cesc Fàbregues) del matx. Aquest noi s'ha convertit, en 90 minuts, en el nou ídol de la nació espanyola. Tots els telenotícies ibèrics en parlaven. I llavors ha estat quan el meu xicot m'ha comentat...: "i ara no diuen res d'en Raúl, eh?"
Collons! Com no hi havia caigut abans?! En Villa, realment no és en Villa! A veure, quin número porta a la samarreta? El 7!! El gran número del capità dels capitans! La cosa és clara: l'ànima de Raúl ha invadit el cos físic de Villa i heus ací la genialitat del jugador del València. Si no és així, no s'explica. El que més em preocupa, però, és que tot Espanya ho deuria saber i per això no han comentat res del madridista (tan que criticaven que no el cridessin a files) i és que, els espanyols sabien que d'una manera o altre, el seu gran Déu seria present a la Eurocopa.
I jo que pensava que tots eren uns hipòcrites... Pobra de mi! Que trist és ser tan tonteta i normal i no veure més enllà... Ells sí que en són de llestos (i anormals)!

(perdoneu la qualitat de la fotografia, però ja sabeu el difícil que és captar els fantasmes)