miércoles, 11 de junio de 2008

Les iaies (una espècie a part...)

No us heu fixat mai en les converses de les iaies? Ja sé que és de mala educació escoltar converses alienes, però és que aquestes no es poden omitir. Pareu atenció al do de paraula de les àvies que tenia sentades al costat en una cafeteria:

- Avui només prendré un cafè amb llet.
- I això? Que el metge t'ha dit que has de fer bondat?
- No; al metge hi vaig la setmana que ve. El que passa és que avui he dinat molt. He quedat amb la meva filla gran per anar a una presentació de no sé què i després m'ha convidat a dinar.
- Nena, quina sort. A mi em costa una barbàrie veure els meus nens. I què tal la presentació aquesta?
- No ho he entès gaire, la veritat. L'home semblava que desenrotllava bé el tema però no entenia pas de què parlava. A vegades semblava que se n'anava una mica pel detergent i jo ja estava molt cansada. Tinc tots els musclus dolorits i per arribar on feien aquest acte has de fer molts de jeroglífics. Està ben amagat!
- I hi havia molta gent, doncs?
- Dona, no gaire. I millor, tu! Així hem tingut més aperitiu d'aquest..., com en diuen... pictionari per nosaltres.
- I després del pica-pica encara heu anat a dinar?
- Sí, perquè la Dolors (he suposat que era la filla gran) tenia molta gana. I primer volia anar a un veterinari d'aquests on no hi cuinen res de carn. Saps quins vull dir?
- Sí, sí. Una amiga de la meva néta n'és de veterinaria. Segur que li falten moltes proteïnes.
- Però al final hem decidit anar a un resturant on podies triar un menut o un plat convidat. I clar, el menut és molt complet.
- I el servei què tal era? Perquè últimament a les notícies de la tele 3 diuen que és molt difícil trobar personal...
- Ui, molt bé. El cambrer era gall, però molt simpàtic. La veritat és que tots els galls ho són de simpàtics, eh? Mira en Jesús Vázquez!
- Quin home més desaprofitat...
(aquí ja començava a "xinglotejar" de tan aguantar el riure)
- Ai, sí...
- En fi, anem cap a missa? Ja deu ser a punt de començar.
- Sí, anem. Però si a l'entrada de l'església hi han aquells que demanen llimona o monedes per trucar des de la gavina telefònica no els hi donis, eh? Que segur que ens enganyen i només ho volen per droga.
- Ai, ai..., si és que com està el jovent, eh?
- Apa, recull que marxem i encara hem de pagar.

I llavors m'han deixat rient sola i pensant que aquest diàleg bé podria servir per alguna sèrie de televisió i que les iaies... són una espècie en perill d'extinció.

2 comentarios:

astergi dijo...

Boníssim... boníssim... això ho hem de gravar jajaja.

Fins demà!

Rafael dijo...

Bueno... La altura de la Pataky ya la tienes. Hace un par de meses me la crucé en el aeropuerto y lo pude comprobar 'in person'.