I will have vengeance...

London.
Sang, boira, venjança i...música.
Si no fos per aquest últim element, bé ens podria semblar una de les moltes versions de la història de Jack The Ripper. Però no, les víctimes no són prostitutes i el criminal no és anònim.
Sweeney Todd és una molt bona adaptació del musical a la gran pantalla. També haig de dir que no vaig poder anar al teatre a contemplar la, segurament, brillant actuació de Constantino Romero, però tot hi així m'ho imagino.
Johnny Depp agrada..., agrada molt i sorprèn. Però no com actor, sinó com a cantant. Ja els agradaria a molts individus del cel·luloide que ara es posen a gravar discos com desesperats tenir la veu i el carisma dels que gaudeix Depp.
L'argument, és veritat, no és res de l'altre món. És previsible y no aporta originalitat. Però les cançons i les melodies són impactants. No dic més: sortint del cine la primera frase que vàrem dir va ser: hem de tenir aquesta banda sonora. I això que al meu xicot no li agraden gens aquest tipus de pel·lícules...
El gènere en general l'avorreix. Certament és la veritable Ciència Ficció del món de l'espectacle (és més irreal un musical que una guerra de les galàxies). Però què hi farem... Ell ajup el cap i em porta a veure aquestes coses que a mi m'agraden. El millor del cas, però, és que al final li acaben agradant quasi bé més amb ell que a mi.
I qui sap.., si la cosa segueix així, potser d'aquí unes setmanes inclòs el veiem a Fama! A bailar i mata dos pardalets d'un tret: entra en el món dels musicals i perd aquests quilos que diu que li sobren...
Però bé, d'això en parlaré un altre dia.