viernes, 29 de febrero de 2008

MOSQUES

El símbol de Girona és una mosca. Lògic tenint en compte la llegenda de Sant Narcís i que en una època determinada de l'any no fas més que veure mosques de xocolata, mosques de pa de pessic o mosques de biscuit a tots els aparadors de les pastisseries gironines.
La veritat, però, és que aquest és un animal força rabiós. Les mosques són emprenyadores, sempre estan fins el coll de merda i després mengen del teu plat. Tota una delícia, vaja.
De totes maneres, aquestes característiques no són les que més em molesten. A mi el que em fa més ràbia és quan es paren un moment i es comencen a fregar les potes... És com si t'estiguessin desafiant! "Jijiji...! A veure com et puc tocar els collons ara?" Les molt capulles...
Per sort, nosaltres som més intel·ligents (permeteu-me el luxe de generalitzar) i sempre tenim un diari o una revista a mà...
També és veritat que un cop has vist
Héroe a rayas ja no et cauen tan malament, però s'ha de reconèixer que el mèrit no procedeix pas d'aquests insectes en sí, sinó que segurament els de Gomaespuma hi tenen molt a veure. Digueu-me agosarada...
Molt probablement es podria fer un escrit molt més llarg i complet sobre aquest tipus de dípters; però no sóc entomòloga i, per tant, els bitxets endrepadors de caca no es mereixen més de quatre ratlles.
En fi, que vagi de gust!

1 comentario:

astergi dijo...

Bona reflexió... jajaja.

A veure si et deixes caure pel meu bloc i comentes alguna cosa... jajaja.

Molts petons!