domingo, 6 de abril de 2008

Justícia? Millor la Llei de Murphy!

La majoria dels posts que faig són en to irónic o humorístic. Però aquest cop és sobre una reflexió seria d'actualitat.
L'altre dia a les notícies van ensenyar imatges del arxius i/o oficines dels jutjats els treballadors dels quals estan en vaga. (Tothom té dret a vaga, que ningú pensi que estic dient el contrari). Hi havia milers d'expedients apilonats un sobre l'altre i deien que, un cop passada la vaga, posar-se al dia costaria aproximadament un any. La qüestió, per mi, és que tota aquella paperassa no era només administrativa, sinó que n'hi havia un munt de marcada amb el rètol "Causas con preso".
Ja sabem que la justícia no funciona amb la puntualitat de deuria. Mirem el cas, per exemple, de la nena Mari Luz. El seu pressumpte assassí havia d'estar cumplint condemna. Però per la mala gestió, comunicació i retards en la seva notificació i reclamació d'entrada penitenciària, aquest home estava en llibertat. Diferents condemnes per pederastia, una d'elles per abusos a la seva pròpia filla i també per falsificació de documentació i proves en aquest mateix cas.
La gravetat del cas (si és que n'hi pot haver més) és que quan es van produir (o no produir) aquests fets la vaga de funcionaris de justícia encara no havia començat.
Què passarà ara? Què passarà amb tots els protagonistes dels expedients etiquetats amb "Causas con presos". Potser fa un any que els van condemnar; la justícia tarda, posem sis mesos, en executar les penes i, ara amb la vaga (que té serveis mínims però com sempre insuficients i ja porta una temporada activa) es tardarà un any a posar-ho tot en ordre. Dos anys i mig més de llibertat per una persona que potser també ha estat condemnada per pederastia, maltractaments, homicidi o assassinat... Dubto molt que el pensament dels imputats sigui el de "no reincidiré tot i que no estigui empresonat". Quant més temps passa, abans t'oblides de les conseqüències. Esperem que no hi hagi més víctimes de cap més tipus, però menys de les que pateixen en mans d'agressors que, per llei i legítimament, no haurien d'estar al carrer.
No vull que sembli que culpo als funcionàris en vaga de tots els successos. Simplement, jo potser tindria mala conciència...

P.D.- És escriure aquest post i s'acaba la vaga... Si és que la Llei de Murphy és la Llei de Murphy i aquesta no hi Déu que la modifiqui.

1 comentario:

astergi dijo...

Molt bona l'entrada de la diferència entre homes i dones... jajaja. Aquesta setmana ho tinc una mica malament per anar a fer un cafetó. Potser el dijous cap a les 8 m'ho podria combinar. Et va bé?

Molts petons!!!