Me cago en...

Me cago en els contes infantils, en les pelis romàntiques i fins i tot en les porno. Sí, sí... no feu aquestes cares: les porno.

Em cago en tot això perquè tot està lligat. Una cosa evoluciona cap a l’altre i fa que les dones siguem com som. Unes burres!

Quan som petites, les mares, àvies i tietes es passen el dia explicant-nos històries de princeses, de grans amors i de granotes que es tornen prínceps quan les petoneges. Més tard, quan ja ets una mica més grandeta però la teva estupidesa encara és latent, t’empasses cada dos per tres les típiques comèdies (o drames) romàntiques que no fan més que alimentar la teva innocent i tonta esperança que allò que estàs veient pot ser real. De veritat algú pensa que existeixen en el món tios que perdin el cul per tu d’una manera tan..., tan... obvia? El món ja en té prou amb una espècie idiota habitant en ell (el premi és pel sexe femení, per si a algú no li ha quedat clar).

I finalment, les pel·lícules porno... I no ho dic pel típic acudit de: “es casen al final?” No, no... res d’això. Quan veus aquest gènere ja ets conscient que les coses vistes fins ara no són reals. Portes trenta-cinc granotes petonejades i l’únic que has aconseguit és que et surtin cap-grossos per la boca... No senyor: quan veus aquestes pelis ja no busques un home que et salvi de les malícies del món. Ara ja ets madura i ets una tia independent en aquest sentit. Amb les porno, simplement busques diversió, evasió, desig, plaer, fantasia... No obstant això, com sempre t’acabes creient que el que veus és possible però, sincerament, alguna de vosaltres s’ha trobat amb un Nacho Vidal o Rocco Siffredi...? Perquè, si és així, si us plau, truqueu-me urgentment!

Diuen que hi ha molts peixos al mar... Llàstima que només quedin seitonets.

Vale..., d'acord..., jo tinc la sort d'haver trobat un peix espasa...!